Nit i la tempesta del no-res.

Nit, una xica del 18 anys invalida (a causa d’un accident quan era menuda de l’aerobús) va a cas de la seva avia i veu moltísim de desordre a la casa. Pareixia un robatori, NIt s’asustà molt. Mandres intentava averiguar el significat de tot allò, va llegar un text de l’ordinador. Després de parlar amb un amic i tranquil·litzar-se un poc va averiguar que la seva avia havia sofrit un infart.
Després d’aquest sobresalt, la protagonista, va seguir investigant el text anteriorment llegit a la computadora de la seva avia. Finalment s’interessà per dos llibres: el diari d’un monjo i el d’un xic musulmà.
Un dia mentre anava amb el seu amic Quim amb l’heliomòbil hi va haver una tempesta del no res. A causa d’aquesta es va transportar al passat, a l’any 2010. A la nova época, Nit, coneix a un xic anomenat Harun. Nit i Harun acaben enamorant-se. Ja amb la decisió presa de tornar al futur amb l’ajuda de fra Pere. A la nit anterior d’anar-se’n, Nit i Harun varen veure a son pare i a l’oncle d’Harun carregats amb el cadàver de fra Pere. Al principi a causa dels fets, creuen que ha sigut els familiars d’Harun els assassins, però Nit s’adonà de que tot allò era un dels seus llibres i li explica al seu amor que son pare i el seu oncle no eren els criminals. Els vertader criminal era altre monjo, però al dia següent tots pensaven que havia sigut Nit.
Anaven a matar a Nit per l’assassinat, però Harun va desmentir aquella acusació, per inculpar el seu pare i el seu oncle. Així pues foren considerats els familiar d’Harun i Nit fou alliberada.
La protagonista estava convençuda de que ells no havien sigut els criminals i anà a contar-ho tot al prior. Mentrestant un monjo entrà a l’habitació molt excitat i nerviós. Nit es va amagar darrere d’una cortina sense ser vista. Fra Martí Llorenç (el nom del monjo), va confessar que era l’assassí, encara que fou per accident. Després de la declaració els familiars d’Harun foren alliberats.
Harun i Nit ja tenien preparada la boa, però quant anaven a casar-se una nova tempesta del no res tornà a endur-se a Nit. En arribar a la seva època vertadera, ja quasi oblidada, moltes coses havien canviat: no li calia la cadira de rodes i estava promesa amb Pau, al qual sempre des de sempre li havia amat, però mai ho havia dit per no intercedir en la relació entre ell i Mar.


Opinió Personal:
La veritat es que aquest llibre no m’ha resultat massa pesat, però no es el meu preferit. Crec que els llibres amb una extensió mes amplia solen ser millors, sempre i quan no siguen les lectures avorrides.
Valore aquest llibre amb un 7 ,5. Restant-li punts a causa de que la historia del llibre no m’agrada massa.





Toni Baixauli López.