Nit i la tempesta del no-res

Aquesta novel·la ens conta la història de Nit, una xiqueta minusvàlida de 18 anys.
Anava amb cadira de rodes a causa d'un accident.
L'aventura comença quant ella entrava a casa de la seua avia i desprès de vore el desastre va descobrir,-gràcies a un text escrit en l'ordinador, que la velleta havia tingut un infart. Ella va voler investigar sobre el text, per això va haver de buscar els seus amics perquè l'ajudaren. Nit tenia malestar i la seua amiga Quim la va portar fins a l'hospital on treballava la mare de Nit. De camí cap allà, una gran tempesta va produir un accident entre les dos amigues. Nit, quan es va despertar, no trobava l'amiga ni la cadira de rodes. Va intentara alçar-se i ho aconseguí.
Ella necessitava ajuda i va trobar - Harun. El jove la va acollir a la seua casa. En el poble tothom pensava que Nit era un xic, ja que vestia amb la roba de Harun. Ell la portà a un monjo (Fra Pere) que s'interessà per ajudar-la.
Després de molt de temps s'enamoraren i en eixa nit Fra Pere morí. Nit i Harun decideixen casar-se. Ella va sofrir una malaltia, per la qual cosa endarreriren la boda. Una forta tempesta tornà a Nit a la normalitat (a la seua època).
En despertar-se, els seus pares i el seu amic Pau es trobaven allí, amb ella. Tot havia tornat a ser com abans.
Quim i Mar s'havien casat.
Nit va demanar a Pau, el seu promés, que el seu oncle li deixara el llibre dels seus avantpassats; d'aquesta manera va descobrir que Harun era familiar de Pau.