divendres, 20 de juny del 2008

Exàmens de setembre

SETEMBRE

EXÀMENS EXTRAORDINARIS DE SETEMBRE D'ESO

Hora

Dilluns 1

Hora

Dimarts 2

8,30-10,00

Ciències Socials

Àmbit Lingüístic

8,30-10,00

Valencià: Llengua i Literatura I

10,00-11,30

Educació Física (Gimnàs)

10,00-11,30

Ciències Naturals

Biologia i Geologia

11,30-13,00

Matemàtiques

Àmbit Científic

11,30-13,00

OPTATIVA

Totes les optatives

13,00-14,30

Ètica

13,00-14,30

Física i Química

16,00-17,30

Castellà: Llengua i Literatura I

16,00-17,30

Educació Plàstica

17,30-19,00

Anglés /Francés

17,30-19,00

Tecnologia

Àmbit Tecnològic

19,00-20,30

Música

19,00-20,30

Religió

Els alumnes amb assignatures pendents del curs anterior s'examinaran a la mateixa hora que de l'assignatura suspesa del curs. Això vol dir que l'horari es refereix indistintament a l'assignatura del curs actual com a la de cursos anteriors.

- La matrícula es farà segons l'horari que s'indica al sobre de matrícula a la secretaria de l'institut.

- L'alumnat d'ESO que es va matricular de manera provisional el mes de juny, confirmarà la matricula a la secretaria del centre després de recollir les notes.

ATENCIÓ A PARES I ALUMNES

NIVELL

DIA

HORA

LLOC

Tots els nivells

Dijous 4

11 a 13 h

Departaments

Tots els nivells

Divendres 5

11 a 13 h

Departaments

dilluns, 16 de juny del 2008

Nit i la tempesta del no-res.

Nit, una xica del 18 anys invalida (a causa d’un accident quan era menuda de l’aerobús) va a cas de la seva avia i veu moltísim de desordre a la casa. Pareixia un robatori, NIt s’asustà molt. Mandres intentava averiguar el significat de tot allò, va llegar un text de l’ordinador. Després de parlar amb un amic i tranquil·litzar-se un poc va averiguar que la seva avia havia sofrit un infart.
Després d’aquest sobresalt, la protagonista, va seguir investigant el text anteriorment llegit a la computadora de la seva avia. Finalment s’interessà per dos llibres: el diari d’un monjo i el d’un xic musulmà.
Un dia mentre anava amb el seu amic Quim amb l’heliomòbil hi va haver una tempesta del no res. A causa d’aquesta es va transportar al passat, a l’any 2010. A la nova época, Nit, coneix a un xic anomenat Harun. Nit i Harun acaben enamorant-se. Ja amb la decisió presa de tornar al futur amb l’ajuda de fra Pere. A la nit anterior d’anar-se’n, Nit i Harun varen veure a son pare i a l’oncle d’Harun carregats amb el cadàver de fra Pere. Al principi a causa dels fets, creuen que ha sigut els familiars d’Harun els assassins, però Nit s’adonà de que tot allò era un dels seus llibres i li explica al seu amor que son pare i el seu oncle no eren els criminals. Els vertader criminal era altre monjo, però al dia següent tots pensaven que havia sigut Nit.
Anaven a matar a Nit per l’assassinat, però Harun va desmentir aquella acusació, per inculpar el seu pare i el seu oncle. Així pues foren considerats els familiar d’Harun i Nit fou alliberada.
La protagonista estava convençuda de que ells no havien sigut els criminals i anà a contar-ho tot al prior. Mentrestant un monjo entrà a l’habitació molt excitat i nerviós. Nit es va amagar darrere d’una cortina sense ser vista. Fra Martí Llorenç (el nom del monjo), va confessar que era l’assassí, encara que fou per accident. Després de la declaració els familiars d’Harun foren alliberats.
Harun i Nit ja tenien preparada la boa, però quant anaven a casar-se una nova tempesta del no res tornà a endur-se a Nit. En arribar a la seva època vertadera, ja quasi oblidada, moltes coses havien canviat: no li calia la cadira de rodes i estava promesa amb Pau, al qual sempre des de sempre li havia amat, però mai ho havia dit per no intercedir en la relació entre ell i Mar.


Opinió Personal:
La veritat es que aquest llibre no m’ha resultat massa pesat, però no es el meu preferit. Crec que els llibres amb una extensió mes amplia solen ser millors, sempre i quan no siguen les lectures avorrides.
Valore aquest llibre amb un 7 ,5. Restant-li punts a causa de que la historia del llibre no m’agrada massa.





Toni Baixauli López.

dimecres, 11 de juny del 2008

Un Somni Vora el Mar

Després de les festes de Vistabella, en ple estiu, Agustí, Conrad, Núria i Jordi, morts d’avorriment van desenvolupar un pla molt boig , però si resultava victoriós, tindria un èxit triomfal. Volien baixar fins a Benicàsim pel riu, per així, veure als seus amors i altres amb l’interés de visitar la platja.
Per poder fer el descens del riu varen tindre que enginyar-se una embarcació improvisada totalment segons els objectes que trobaven. Fins tindre una espècie d’embarcació.
Es clar que per poder passar unes curtes però bones vacances especials, calia demanar permís als pares, i així ho feren. Els pares acceptaren el tracte però d’una manera errònia, pensant-se que es quedaven en la masia.
Ja preparats amb tot l’equipatge a la vora del riu, es disposaren al descens. Una forta tormenta d’estiu, ben maligna, els feu bolcar l’embarcació amb els ràpids i la corrent tan forta. Els llampegs, els trons i el soroll de la plutja impedien als xicots comunicar-se entre ells. Finalment es troben uns als altres i s’adonen de la lletja ferida que tenia Agustí a la cama.
Passaren una estona a d’intempèrie, però trobaren una cova on refugiar-se. Allí es col·locaren una bona estona, fins que ja farts d’esperar a unes falses esperances de rescat, Conrad i Jordi, sen anaren en busca d’ajuda per poder salvar als amics.
Mandres tot açò ocorria, a Atzeneta altra historia ens relata l’autor: Un lladre havia fugit de un robatori a un banc, amagant-se a la casa de Julià. La policia després d’una bona investigació deduïren que l’únic camí per qual podia haver escapat era el que conduïa a casa de Julià.
Ja ajuntant les dues histories: Jordi i Conrad troben una casa. La casa de Julià. Criden a la casa per demanar ajuda i els conviden a passar avant. A la poca estona la policia acordonava la zona per capturar el lladre i els xiquets contaven la situació dels seus amics en perill.
Finalment tota la historia acava feliç i de bones maneres. Personalment a aquest llibre, com jo dic: Li falta substància. Però no esta mal.
L’autor del llibre a l’excursió ens contava que tots aquets personatges de la historia son reals i que encara tenia contacte amb ells de vegada en quan. Ens contà que el motiu d’aquesta obra era que la seva escola no podia anar a la platja de cap de les maneres per falta de capital. Així pues, l’autor va intentar fer aquesta excursió però al seu llibre i al seu estil.


Toni Baixauli López.

dilluns, 9 de juny del 2008

RELACIÓ AMB ELS AMICS.

La meua relacio amb els amics es prou bona ja que amb cuasi tots em porte molt be.Esta clar que amb alguns tinc mes confiança que amb altres.Amb els meus millors amic i amigues tinc mes confiança amb les xiques em duc millor perque no van xarrant-ho tot per ahí pero amb el xics faig totes les ´´parides´´ i totes les trastades posibles.Nosaltres som uns besties i els amos






moises

vicent el del anterior missatge soc Moises

RELACIÓ AMB ELS MEUS PROFESORS

La meua relacio amb els profesors es oberta llevant d'alguns que en classe preferixc estar mes tranquil ja que amb ells tinc menys confiança.Aixo be,no se que puc dir respecte els professors la veritat es que em duc prou be amb tots.Faig molt el tonto i per aixo de vegades m'envien a la sala de guardia(ja fa molt de tems que no m'envien).Eu reconec tinc que millorar el comportament

RELACIÓ AMB ELS MEUS PROFESORS.

RELACIÓ AMB LA MEUA FAMILIA

La relació amb la meua familia es molt oberta,sobre tot amb el meu germa major.Ell i jo tenim els gustos molt semblants i alhora de parlar puc traure un tema qualsevol ja que ell i jo tenim molt bona relacio i molta confiança.Respecte als meus pares es una relacio sense mentires,encara que moltes vegades quan faig algo mal em costa dir-ho.En definicio que la meua familia m'agrada molt




Moises Albiach Borja

Vicent el del missatge en blanc soc jo Kevin que me he equivocat.Lo de Vilafames puja un punt ???



Respon esta pregunta en classe.


Adeu!

Kevin

VILAFAMÉS

En vilafames estiguerem amb un autor i ell ens explica les coses que ell havia fet fins arribar a ser autor els monuments del poble i l'esglesia que per cert estava damunt d'un antic cementeri.Despres ens deixaren anar soles per el poble.Ens pujarem a una roca gegant que hi havia en mig del poble anarem a fer fotos a una especie de jungla que hi havien arbres i moltes plantes tropicals anarem al castell a dinar despres visitarem l'ajuntament i un bar per a comprar-nos un gelat.A la fi ens u pasarem molt be,lo unic que no m'agradá del poble es que hi havia moltes pujades i baixades.Per lo demes el poble era molt bonic i molt precios




Kevin

RELACIÓ AMB ELS MESU PROFESORS.

La relació amb els meus profesors no se si sera bona o roin ja que no els conec molt.Si se que son molt divertits i que donen molt be les explicacions(sobretot tu Vicent)A viatges faig molt el borinot i ells es cabretgen amb mi perque no poden donar classe.Ultiament em comporte un poc millor i ells donen millor la classe i en els examens tinc mes nota que antes.El any que be si pot ser vuic els mateixos profesors llevant d'uns dos o tres que no vuic nombrar.



Kevin

RELACIÓ AMB ELS MESU PROFESORS.

RELACIÓ AMB LA FAMILIA

La meva familia no se si sera la millor del món pero amb ella em senc molt agust.No tinc germans(millor tot per a mi)i eixa es la raó per la que m'agrada la meua familia.Els meus pares si trac bones notes,em porte be i ajude un poc en casa em compren lo que vull(jocs d ela psp...)Tosts els estius em vaig a Punta Cana o de viatge.Amb aquestes raons jo crec que es prou per a que m'agrade la meua familia.



Kevin

RELACIÓ AMB ELS MEUS COMPANYS

Amb els meus companys dins de lo que cap em duc prou be.Amb alguns no parle molt pero quan els parle,no els parle maleducadament els parle com a persones normals,per que en clase ningu es mes que ningu.Hi han alguns que si lis dic que m'expliquen algo me l'esxpliquen i igualment torne el favors.Encara qe no ixa amb ells per el carrer sempre es bo tindre companys que et poden ajudar en moments determinats.




kevin

RELACIÓ AMB ELS MEUS AMICS

Amb els meus amics em porte prou bé... De vegades si estic cabrejat o algo de aixó el pague amb ells.
S'ho contem tot. De vegades per voler fer-me el graciós a costa d'altres persones em fique amb ells igualment ells m'ho tornen diguemme vaca, Helena o altres adjectius calicatius que no vull recordar. Els meus millors amics dins i de fora de classe són: Javi,Toni,Moises,Bea,Bea Martinez,Cristina i Maria. Amb ells m'ho pase molt bé.Amb ells faig coses que no es poden ni imaginar.(Vicent, no les vaig a contar...)Respecte les meues amigues confie més que amb els meus amic sobretot amb Bea Martinez que li conte tot lo que em pasa.

Kevin

Nit I la tempesta del no res

Nit I la tempesta del no res

Nit És una xica de 18 anys que tÉ un accident amb un aerobús i portava cadira de rodes. Ella vivIa a l’any 2.019. Nit es va interessar per dos llibres anomenats “Un xic musulmà” i “El diari d’un monjo”. Un dia anava AMB el seu amic Quim en l’ heliomòbil i hi va haver una tempesta del no res que LA va transportar al passat,a l’any 2.010.Allí coñeéis a Harun,un xic que era musulmà I es va enamorar d’ell. Nit tenia pensat tornar al futur, a pesar que estimava Harun. Va parlar AMB fra Pere Ferrando per a que l’ajudara a tornar al futur i fra Pere li digué que a l’endemà ja podria tornar al futur. Però aqueixa nit, Harun i Nit veuen com l’oncle i el pare de Harun arrosseguen el cos de fra Pere que estava mort. Al principi se creien que eren ells el assassins, però Nit s’enrecorda que una història d’un llibre era el mateix que va passar i va parlar AMB Harun per a dir-li que ells no havien sigut, que havia sigut un altre monjo. Tots creien que Nit havia sigut l’assassina, però Harun va dir que havien sigut el seu oncle i son pare. Nit, convençuda que ells no havien sigut, va anar al prior a explicar-li tot. El monjo entra a l’habitació i Nit s’amaga i el fra Martí Llorenç va confessar que havia sigut ell el culpable però que havia digut un accident.Aleshores alliberen als familiars de Harun. Nit tenia tots els preparatius per a la boda de Harun i ella perÒ de sobte una tempesta del no res s’emporta a Nit al futur i allí estava promesa AMB Pau, El xic que sempre havia volgut i Nit ja no anava en cadira de rodes.

Lawe punka

diumenge, 8 de juny del 2008

Nit i la tempesta de no-res

RESUM

Nit és una de 18 anys que viu a la Vallformosa a l’any 2019. Va patir la desgracia de tindre un accident amb un aerobús, i des de llavors necessita una cadira de rodes. Aquesta xica s’interessa junt amb els seus amics per dos llibres: el diari d’un monjo i el d’un xic musulmà. Un dia, mentre anava amb el seu amic Quim amb l’heliomòbil, hi va eixir una tempesta del no-res que la va transportar al passat, exactament a l’any 2010. Allí coneix a Harun, un xic musulmà del qual s’enamora i viceversa. Encara que Harun i Nit s’estimaven, Nit havia pres la decisió de tornar al futur, amb l’ajuda de fra Pere Ferrando. Un dia, fra Pere li va dir que l’endemà ja podria tornar al futur. Peró eixa nit, Harun i Nit segueixen al pare i a l’oncle d’aquest i veuen que portaven el cadàver de fra Pere. En principi creuen que han sigut ells els assasins però de sobte, Nit s’adona que eixa història és la d’un dels seus llibres i li explica a Harun que son pare i el seu oncle no havien mort el monjo, sinò que ho havia fet un altre monjo. Al dia seguent, tots pensen que l’assassina havia sigut Nit. Harun, en vore que l’anaven a matar confessá que havien sigut son pare i el seu oncle els assassins. Així lliberen a Nit i condemnen als familiars d’Harun. Però Nit, convençuda de que no havien sigut ells els assassins va anar a vore al prior i li ho va explicar tot. Llavors, un monjo entrà a l’habitació molt nerviós i Nit s’amagà darrere d’una cortina. Aquest monjo, anomenat fra Martí Llorenç va confessar que ell era el culpable de la mort de fra Pere, encara que fou per accident. Així, lliberaren als familiars de Harun. Harun i Nit van preparar la seua boda però quan ja s’anaven a casar, va sortir de nou una tempesta del no-res que es va endur Nit. En arribar al futur va vore que moltes coses havien canviat. Ara ella estava promesa en Pau, al qual sempre havia volgut, i ja no anava en cadira de rodes.

PERSONATGES

· Nit: és una xica de 18 anys que es va quedar en cadira de rodes per culpa d'en accident amb un aerobús. Viu a l'any 2019.
· Pau: al principi de la història està promés amb Mar i és l'amor secret de Nit, però al final ho està amb aquesta última.
· Mar: és la millor amiga de Nit. És pelroja i té la pella blanca amb pigues.
· Quim: és un altre dels amics de Nit. Al final de la història es casa amb Mar.
· Harun: és un avantpassat de Pau i es pareix molt a ell. Viu a l'any 1510 i durant l'estància de Nit en eixa época es promet amb ella.
· Fra Pere: monjo que ajuda a Nit a tornar a la seua época, però que mor abans d'aconseguir-ho.

OPINIÓ PERSONAL

La veritat és que aquest llibre m'ha sorprés molt, perquè, malgrat que al principi era un poc avorrit, cada vegada era més i més interessant i no t'adones fins al final de la història que els llibres pel quals s'interessa Nit, estan tornat a ser contats des d'un altre punt de vista durant la seua estància al passat.
Aquest llibre se'l recomanaria a qualsevol, encara que no li agrade llegir, perquè està molt interessant.


JAVI

dissabte, 7 de juny del 2008

Cal·ligrama

Posted by Picasa

dijous, 5 de juny del 2008

La meua relaci Ó amb els meus profesors

No vaig a dir quins me cauen millor o pijor, pero esta clar que no els elegisc jo.
La majoria del profesorat esta prou be. Hi han alguns que podria cambiar, pero em quede aixina millor. La relacio es bona per la meua part exeptu un o una que em farten.

No ting res mes que dir, altres coses ja les saveu, adeu i fins dema

La meua relacio amb la meua familia

Jo crec que he caigut a la familia perfecta per que no m'agradaria ser fill unic i tinc 3 germans i els meus pares m'apollen molt i me comprenen, me dijen fer moltisimes cosses sempre que no em passe i estan atents de mi amb la relacio dels estudis. M'agrada molt.

Adeu i moltes gracies.

Alan joel Levitzky Gallego.

La meua relacio amb els meus amics

Els meus amics van cuasi tots a la meua classe: Toni, Adri, Moises, Vicente, Javi, Cristina, Bea, Monica... Hi han altres que no son de la meua classe. Juguem al futbol, estudiem a la biblioteca, menjem a la cafeteria i estem tambe a l'hora del pati ens possem a una esquineta per a "xarrar".
Fora de l'institut tambe tenim bona relacio, anem per el carrer i a patinar i amb la bici.

Moltes gracies i adeu.

Alan Joel Levitzky Gallego 2º A

La meua relacio amb els meus companys

La meua relacio es normal. Cuan no tinc un treballet de classe ells meu diueg. Si no em se alguna pregunteta a l'examen ells estan ahi sempre.

Jo tambe els ajude molt per que si em pregunten jo tambe els conteste o si no tenen els deures fets. M'agraden molt els meus companys i estic molt conent de la sort que ting per que hi han altres classes que son un calbari.

Amb aixo me depedix, adeu i fins dema.


Alan Joel Levitzky Gallego 2º A

El truco final

Una de les millors pel·licules per a mi es aquesta. Per que entrete a qui la veja.


Tracta de dos maus que competigen per fer el millor truc. Vegeula, es molt bona.

dimecres, 4 de juny del 2008

Un somni vora el mar

Cuatre amics que és deien Agustí, Conrad, Núria i Jordi eStaven un dia d'estiu aVOrrits al seu poble (Vistavella). Altres amics sE N'H! avien anat, doncs volen anar pel riu a B enicassim, per aix Ò ELS diuen als seus paRes que no estarien en tres dies i Es posen a fer una barca per a posar-se en acci Ó. Una vegada finalit Z ada partiren. Quan - estaven dins del riu els va agafar un torb i els dóna volta la barca. A l'aplegar a la vora varen vore que el seu amic Agustí estava inconScient i ferit al llit. No sa B ien qu È fer i el posaren dins d'una ensabonada. Una hora despr É s Conard i Jordi anaren a per ajuda.
Mentre - ells estaven ací, a Atzeneta furtaren un banc ---- el lladre va fugir i s'amag À a la casa de camp de J uliá, el vei i la policia el va agafar.
Mentre - paSsava aixÒ el Conard i Jordi arri B aren a una casa i demanaren ajuda a JuliÀ i al lladre, però ells no sa B ien RES d'aquell tema. Quan entr À la policia els xiquets i J uli À i al lladre se ' l varen dur. Cadascu sE'N va anar a la seua casa.

Nit i la tempesta del no-res

Aquesta novel·la ens conta la història de Nit, una xiqueta minusvàlida de 18 anys.
Anava amb cadira de rodes a causa d'un accident.
L'aventura comença quant ella entrava a casa de la seua avia i desprès de vore el desastre va descobrir,-gràcies a un text escrit en l'ordinador, que la velleta havia tingut un infart. Ella va voler investigar sobre el text, per això va haver de buscar els seus amics perquè l'ajudaren. Nit tenia malestar i la seua amiga Quim la va portar fins a l'hospital on treballava la mare de Nit. De camí cap allà, una gran tempesta va produir un accident entre les dos amigues. Nit, quan es va despertar, no trobava l'amiga ni la cadira de rodes. Va intentara alçar-se i ho aconseguí.
Ella necessitava ajuda i va trobar - Harun. El jove la va acollir a la seua casa. En el poble tothom pensava que Nit era un xic, ja que vestia amb la roba de Harun. Ell la portà a un monjo (Fra Pere) que s'interessà per ajudar-la.
Després de molt de temps s'enamoraren i en eixa nit Fra Pere morí. Nit i Harun decideixen casar-se. Ella va sofrir una malaltia, per la qual cosa endarreriren la boda. Una forta tempesta tornà a Nit a la normalitat (a la seua època).
En despertar-se, els seus pares i el seu amic Pau es trobaven allí, amb ella. Tot havia tornat a ser com abans.
Quim i Mar s'havien casat.
Nit va demanar a Pau, el seu promés, que el seu oncle li deixara el llibre dels seus avantpassats; d'aquesta manera va descobrir que Harun era familiar de Pau.

Assaig de càntic en Massalfassar

Oh, que contenta estic del meu poble
menut, bonic i agradable,
i com m'agradaria quedar-me ací,
i no anar-me'n més enllà,
on diuen que la gent es bruta
i vil, inculta, pobra, desvetllada,
resugnada i accidiosa!
Si me n'anara, a Massalfassar la gent diria
burlant-se :" com l'artista que pinta un quadre horrible
així la xica que abandona els seus amics"
mentre jo, ja molt trista ploraria
en els altres pobles
recordant el meu.
Però no me n'aniré
i em quedaré ací fins a la mort.
Car sóc molt casolana
i estime a més amb un
gran amor
aquest meu poble
envejat, bonic i divertit

Versió de : Claudia Salvador

dilluns, 2 de juny del 2008

ASSAIG DE PLAGI EN EL MEU POBLE

ASSAIG DE PLAGI EN EL POBLE


Oh, que fart estic del meu poble

avorrit, lleig, inculte,

i com m'agradaria allunyar-me, molt més enllà,

on diuen que la gent és respectuosa

i educada, divertida, desvetllada i amb més vida!

Aleshores, al poble, els veïns

dirien: "Com l'ocell que deixa el niu,

així se'n va sense mirar enrere",

mentre jo, ja en la meua nova llar em riuria

en els rostres d'aquells que no han abandonat

aquesta avorrida terra.

Però no ho faré

i em quedaré ací fins a la mort.

Car sóc poc atrevit

i estime més amb un sospir

Aquest meu pobre, brut i trist poble.


JAVI 2n A