En aquest viatge, l’autobús va eixir de la porta de l’intitut. Vam carregar les maletes a l’autobús, però algunes no cavien al maleter i les pujarem al passadís. Eixa part del viatge la veritat és que va ser un desastre, perqué l’autobús no estava en condicions de porta-mos a tots fins a Andorra. Però una volta arribarem començà la diversió. El que feiem a diari era: S’alçavem a les set del matí, desdejunavem, es posavem la roba de la neu i anavem caminant fins al telefèric, que ens pujava fins a les pistes. Una vegada allí es ficavem les botes i començavem les classes amb monitors. En acabar les classes, dinavem i estavem fins a les cinc esquiant. Llavors, tornavem al’hotel, berenavem i estavem xarrant o jugant a la play de Kevin. Después de sopar, un dia anarem a banyar-se a Caldea, un altre de compres per Andorra i un altre a Canillo, a patinar sobre gel. Per le nits s’ho passavem molt bé i ens quedavem pels corredors i les habitacions xarrant i Pau i jo ixiem amb els walkis per l’hotel a vore si pillavem als de Madrid tocant a les portes. L’últim dia, després d’esquiar, se’n tornarem i Xamaco i Morales estigueren tot el temps contant xistes per el micro del autobús, i així el viatge se’ns va fer més curt i menys pessat.
L22E3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada